Em vaig llicenciar en Psicologia ja fa 20 anys. Em sembla proper i llunyà alhora.

Proper perquè segueixo amb la il.lusió i la passió per la meva feina. Disfruto quan treballo i disfruto quan continuo aprenent. Desitjo i cuido de mantenir viva aquesta il.lusió, les ganes de seguir avançant i aprenent. L'elecció de la meva professió va ser vocacional, des de petita volia dedicar-me a ajudar la gent. Avui en dia la paraula ajudar em sembla agosarada tal com l'entenia llavors. Pensava en trobar una feina on poder donar als altres el que em semblava que els faria feliços. Actualment entenc d'una altra manera l'ajuda que puc oferir.

Prefereixo treballar per acompanyar a les persones en el algun moment de la seva vida. Oferint un acompanyament respectuós, comprensiu, compassiu, sense judicis, mentre busquem noves comprensions que permetin avançar. .Jo no sé què necessita cada persona, per això camino al seu costat atenta al que em mostra per poder-ho retornar amb la intenció d'ajudar a trobar la millor solució per ella mateixa.

M'agrada pensar d'oferir un espai que sigui com un refugi, és a dir, un lloc  on poder-se aixoplugar una estona, un lloc on protegir-se de possibles "perills". Crec que sovint quan necessitem suport psicològic connectem amb la nostra vulnerabilitat, inseguretat, pors i per a mi és important oferir un espai de confiança i seguretat on recuperar-se.

Hi ha una definició ecològica de refugi que m'agrada molt per expressar aquesta idea. Des de l'Ecologia s'ha vist que els llocs on hi ha bons refugis augmenta la població i diversitat d'animals, per exemple les barreres de corall. Així doncs de vegades és necessari resguardar-se per recuperar-se.  

​